Que no tinc 18 anys, coi!!!

Estic farta!! Vale que tingui cara de nena. Vale que sigui una mica pallasso. Tot el que la gent vulgui!! Però... cal que tothom em pregunti si ja sóc major d'edat??

Anem a pams. La segona visita a BTV va ser més entretinguda que la primera. Si més no, perquè no portava gairebé 12 hores d'universitat a les esquenes com el primer cop. A més, el programa al qual vam assistir de públic va tenir la seva gràcia. I veure l'Antonio Orozco també, no us enganyaré. No és el meu ídol (Alejandro Sanz segueix sent molt Alejandro Sanz...), però no em desagrada. Sobretot aquella cançó que canta amb la Lucie Silvas, (If it's not what you're made of, you're not what I'm looking for...), m'encanta!! Bé, no estic aquí per parlar de música.

Com us deia, vaig trobar interessant veure en directe el programa i la feina de cada persona allà dins. Em vaig quedar amb les ganes, però de veure el regidor ballant la jota... La sorpresa que molts temíem (i que es va materialitzar en forma de truita minuts abans de començar el programa) va esdevenir en no res, i vaig aprendre que a Sils hi ha cuineres fantàstiques. També va ser un plaer conèixer en viu la mosca de la tele (sí, aquella que tant molesta als puristes de la imatge)!

En un dels descansos, l'Helena, la Cris i jo ens vam quedar parlant amb l'Adam. Ens va explicar els seus inicis a TV3, es va queixar de que només demanéssim fotos de l'Orozco, i ens va preguntar com anava allò del segon cicle de periodisme, doncs no li havia quedar gaire clar. La Cris va ser prou explícita en la seva resposta: "Gairebé tots hem estudiat una carrera prèviament, així que hem accedit al segon cicle dels estudis i en dos anys haurem acabat. L'Helena va fer turisme, la Violant economia, i jo humanitats". Eren unes paraules que no deixaven lloc a preguntes, estava claríssim. Doncs a l'Adam li va quedar un dubte, així que es va girar cap a mi i amb tota la seva cara em va dir: "Tuuu economia?? Però quants anys tens?? Si no deus tenir més de 18!!" Doncs sí, Adam, en tinc 23. Els 18 em queden una mica llunyans... Definitivament, he de fer alguna cosa!!

Deixant de banda aspectes secundaris, vaig quedar contenta de la visita. Em vaig distreure força i per un cop acabàvem abans de les 8!!! Podia demanar alguna cosa més?? Doncs sí, vaig retrobar-me amb l'Alan, un company del cole a qui havia perdut la pista feia anys. Em va fer molta il·lusió veure'l (digueu-me nyonya...), i aquella noteta que va fer-me arribar enmig del rodatge! Està canviadíssim, i molt més guapo!!

Aaaaish...