Crónica de una muerte anunciada

Ja ens va avisar... El segon informatiu acostuma a quedar pitjor que el primer. I el nostre primer havia deixat el llistó molt molt alt! Així que, dos dies abans de la gravació m'aventuro a vaticinar el desastre.

No és que tingui cap relació amb Aramis Fuster, no no! Tan sols és com una crònica de una muerte anunciada. I en aquest cas, la culpa no serà de l'editor tal i com ens va dir en Toni. La Cris està fent un treball inmillorable, igual que la resta de l'equip (bé, potser la feina de presentador no ha estat la més estressant fins ara, però ja us explicaré dilluns!). La gran diferència respecte el primer informatiu són les gairebé tres hores de menys que hem (han) tingut per editar. Es noten. I a hores d'ara encara no està gravat el temps, no tenim scripts ni entradetes, no tenim durades, i por consiguiente, no tenim escaleta, és clar!

Tants bons propòsits que hi havia...