La tele no m'estima!

Ja fa més d'una setmana que coneixem l'equip del segon informatiu. Sabia que tard o d'hora tocaria presentar i he de dir que, si bé no era una idea que m'atemorís especialment, no esperava fer-ho tan aviat. Les proves de càmera que vaig fer a Londres (oh, sant teleprompter!!) i les que vam fer dilluns a classe no deixen cap mena de dubte. Com diria la meva fillola quan no pot encendre la seva "caixa tonta": Mamaaaaaa, la tele no m'estima!! Ganyotes, poca mirada a càmera, veu de repel·lent, nervis... tot i que això últim ho vaig intentar camuflar amb força èxit. En Toni em va dir alguna cosa sobre el meu castellà que no vaig acabar d'entendre, un dia d'aquests li hauré de preguntar... I mil coses més!

En fin, creuarem els dits i "que sea lo que dios quiera!"